dilluns, 24 de gener de 2011

Pastís d'aniversari "Escac i mat"


Fa moltíssims d'anys regnà a l'Índia un rei bondadós anomenat Iadava.
La vida a palau transcorria agradable i ociosa, però arribà un dia en que el monarca hagué d'empunyar les armes i acudir a la guerra que assolava el seu país on, malhauradament, morí el seu fill estimat, qui es sacrificà per salvar la posició que donà als seus la victòria final.
La guerra acabà, no obstant, Iadava no aconseguia treure-se de sobre la infinita tristesa que li causà la pèrdua del seu fill i com més dies i nits transcorrien, més s'agreujava el seu mal. El rei passava llargues hores traçant sobre una caixa d'arena les diverses maniobres realitzades per les tropes durant el combat.
Un dia arribà a palau Lahur Sessa, un jove brahman, pobre i modest, que assabentat de l'estat del sobirà l'obsequià amb un joc que havia inventat per distreure-lo i fer que l'alegria tornàs al seu cor.
El joc consistia en un tauler quadrat dividit en seixanta i quatre quadrats negres i blancs sobre el que es col·locaven dos equips de peces, igualment unes blanques i les altres negres. Li explicà que aquelles 8 peces petites, anomenades peons, representaven la infanteria. La cavalleria apareixia simbolitzada per 2 peces, que a diferència de les altres, podien botar sobre les demés. Per intensificar l'atac s'incloïen els dos visirs del rei. Una altra peça, dotada d'amplis moviments i més poderosa que la resta, encarnava l'esperit patriòtic del poble i era anomenada reina, Per acabar la col·lecció, una que aïllada poc valia, però que emparada per les demés es tornava molt forta: el rei.
Poc a poc li ensenyà les regles i li mostrà que, a vegades, és necessari sacrificar una peça per tal d'obtenir un avanç o fins i tot la victòria, tal i com ocorregué amb la mort del seu fill a la batalla de Dacsina, indispensable per aconseguir la pau del poble, i també que un rei, res val sense la dedicació i l'auxili dels seus súbdits.
Iadava meravellat i entusiasmat per l'enginy del joc i alleugerit de les seves angoixes digué a Sessa que demanàs el que desitjava, no importava si era or, terres o palaus, ell era ric i magnànim i li donaria el que fos per recompesar-lo.
El jove brahman li contestà que ell ja es trobava pagat només amb la satisfacció de veure content al rei i que no desitjava res més.
Iadava es sentí ferit al seu orgull i pensà que Sessa era un insensat per rebutjar el seu oferiment. Tant insistí que, finalment, el jove per no semblar descortès ni desobeir al seu amo, accedí a que li pagàs de la següent manera:
Un gra de blat per la primera casella del tauler, dues per la segona, quatre per la tercera, vuit per la quarta, i així duplicant successivament la quantitat resultant fins a la última casella del tauler.
Tots els presents rigueren de bona gana en sentir la sol·licitud del jove. Ell, que hauria pogut demanar qualsevol cosa es conformava amb una ridícula grapada de blat!
El rei ordenà als algebristes de la cort que fessin el càlcul. Al cap d'uns dies, quan Iadava ja havia començat a impacientar-se, compareixeren davant ell i li digueren que no seria possible pagar a Sessa, que el resultat dels càlculs era una quantitat d'una magnitud inconcebible per a la imaginació humana. Encara que sembrassin tots els camps de l'Índia, destruïdes les seves ciutats, el blat produït en un segle no seria prou per pagar el deute: en definitiva que no hi havia blat suficient al món. El monarca, sorprès, es trobà per primera vegada amb la impossibilitat de complir una promesa.
Segons conten, en Lahur Sessa es va desdir de la seva petició per no contrariar el rei i aquest a canvi, veient que Sessa era un home savi, el nombrà primer ministre.

Resumit i traduït de O homen que calculava "A Lendra da xadrez" de Malba Tahan (pseudònim de Julio César de Mella Souza)



Mon pare li sol contar aquesta història a ne'n Sergi, gran aficionat al joc dels escacs. Així que enguany per al seu aniversari em vaig engrescar en preparar-li aquest pastís. L'any passat ja m'havia demanat que li fes un tauler d'escacs i no em vaig veure amb coratge. Aquest any, amb més temps he cercat la manera de poder dur-ho a terme.
Després de considerar diferents formes de fer la decoració, em vaig decidir per la cobertura de fondant de "nubes".
Pensava repartir les tasques en diferents dies i el primer torn va ser per al fondant. D'entre els diferents blocs dedicats a aquest tema que hi ha per la xarxa el de sugarmur va ser de gran ajuda. Com que no hi havia "nubes" completament blanques, a l'hora de tenyir la cobertura, la part blanca va ser per als quadrats blancs i la rosa per a les caselles negres o marró fosc. Aquesta, tenyida amb els colorants alimentaris va donar com a resultat un marró d'una tonalitat avellana que no trobava adequat, però que va servir per als costats del tauler. Al final vaig provar de mesclar-ho amb un cacau en pols del comerç just que tenia, i a part de ser un sistema molt més fàcil, el resultat fou el desitjat: un marró molt obscur quasi negre.
A l'endemá també vaig seguir les indicacions de sugarmur per al pa de pessic de vainilla només que, degut al tamany que jo necessitava, en vaig posar el doble de tots els ingredients. Una vegada cuit el vaig xapar longitudinalment per tal d'omplir-lo de confitura del fruits del bosc, el vaig tapar i a continuació el vaig untar amb "nutella" per a que el fondant s'aferràs.
La darrera jornada va anar destinada a decorar-lo, després de prendre mides, vaig tallar els quadradets d'un en un. Pensava que no acabaria mai!
Bé idò, ja tenia el tauler, però... i les peces? Les idees que se m'acudien resultaven massa complicades o massa cares i quan ja quasi bé m'havia donat per vençuda va resultar que la solució s'amagava al supermercat, a on per mor de la campanya de nadal venien unes bossetes de figuretes de xocolata que, "tunejades" amb més o manco traça, es convertiren uns reis d'orient en la reina, el rei i l'alfil i una campana "de Betlem" en la torre. La mala sort és que no n'hi havia de xocolata blanca, així que només
jugaren les negres!



Quan vaig decidir posar mans a la massa per fer aquest tortell no era conscient que duria tanta feina, però la satisfacció de veure superat el repte i, sobretot, la cara d'en Sergi dibuixada de sorpresa i alegria en descobrir el seu tauler d'escacs comestible la pagaren amb escreix.