dimarts, 6 de novembre de 2012

Rosari de quittenbrot


"Decíamos ayer..."
Aquestes paraules amb les que Unamuno va tornar a les seves classes, interrompudes per mor d'en Primo de Rivera, i que ell ja manllevà a Fray Luis de León quan va reprendre les seves a les mateixes aules de la Universitat de Salamanca, una vegada la Inquisició el deixà en llibertat, em van de primera per continuar amb les receptes de l'abandonada Cuina del mandariner.
En el meu cas, el culpable d'aquest lapsus no ha estat cap dictador ni cap tribunal inquisidor, sinó un període de sequera creativa, vulgarment conegut com peresa.

Diuen que la peresa vol sopes, però ha hagut de ser
aquest "pa de codony" el que m'ha espolsat l'enorme vesa que s'havia apoderat de mi. La meva amiga Petra em va donar a tastar aquesta llepolia amb la que s'obsequiava a l'al·lotea els dies especials, allà al seu país, Alemanya. La seva textura i dolçor em feren pensar en els rosaris de la meva infantesa, no els d'ara, que estan fets de nubes, gominoles i qualque xocolatina. Els rosaris que jo record penjaven dels aparadors de forns i confiteries i omplien de colorins les seves vitrines. Eren enfilalls de fruita confitada, galletons i qualque bombon embolicats amb paper de cel·lofana verda, groga, vermella i blava; com a colofó, una enorme patena de carabassat amb un "cromo" aferrat. Aquests "cromos" com dèiem a Sóller, o "figuritas" a Palma, eren unes imatges de paper troquelades que les nines compràvem i col·leccionàvem per jugar. No només canviava el seu nom segons el lloc on hi jugàvem, sinó també la forma de jugar-hi, però l'objectiu era sempre el mateix: guanyar els cromos apostats a les altres contrincants. Si fos possible recuperar un dels nombrosos "tresors" que s'han anat perdent en el viatge de la meva vida, seria sense cap dubte la meva capsa estibada de cromos. Això, o les "mariquitas" i tebeos dels anys 50 que vaig heretar de la meva tita.
Ara que per Tots Sants les carabasses de Halloween han substituït a les del carabassat dels nostres rosaris, he volgut fer un altre pas de rosca i enfilar un rosari de quittenbrot. Supòs que d'això en dirien fusió mallorca-alemanya. No volies brou?  ;)


Ingredients:
- Codonys
- Aigua
- Sucre
 
Quittenbrot
Rentam els codonys.
Els tallam a trossos, separant els cors, capolls i pinyols, que reservarem.
Posam els trossos de codony dins una olla, els cobrim amb aigua i bullim fins que estan fluixos.
Colam i reservam el líquid resultant.
Pesam la carn de codony i afegim la meitat de sucre d'aquest pes. (Proporció 1 kg de codony - 1/2 kg de sucre. En podeu posar més si ho voleu més dolç,)
Ho trituram i tornam al foc aquesta mescla. Bullim de nou , remenant constantment amb una cullera de fusta perquè no se'ns aferri, durant 20-30 minuts)
Bolcam la mescla damunt un paper de forn. L'estenem amb una espàtula per tal que tengui una gruixa d'aproximadament 1 cm.
Ho enfornam a foc molt baix (50º -100º) durant un parell d'hores amb la porta del forn uns quants milímetres oberta perquè no hi hagi condensació.
Quan hagi agafat la suficient consistència i veim que ha minvat a la meitat de gruixa, tallam el codonyat a trocets quadrats o rectangulars. Adornam amb sucre o sucre mòlt.
Se conserva durant bastant de temps dins un pot hermètic.
* Serveix també com a acompanyament de carns, formatge o ensalades.
Gelea
Els capolls i cors els he bullit a part amb un poc d'aigua. El líquid resultant de la cocció i el que ens ha quedat de bullir els trossos de codonys, l'he emprat per fer gelea de codony. Només cal afegir sucre i tornar a bullir fins que espessa i gelifica. Empotam i bullim els pots per esterilitzar.
 
Quittenbrot, gelea de codony i codonyat (podeu veure la recepta aquí)