Si hagués de triar una època de l’any en el
camp, aquesta seria sense dubte la tardor. Ja sé que les alabances solen ser,
en aquest sentit, per a la primavera; però a mi les tonalitats ocres, grogoses,
rogenques i brunes amb què es vesteix la natura en el preludi de l’hivern se’m
fan irresistibles. Sempre em ve passejera. En un d’aquests passejos, al bell
enmig d’un hort abandonat, selvàtic, vaig descobrir, presoner de betzers i
males herbes, un codonyer. L’arbre s’enlairava ben amunt, oferint els seus fruits
al cel, en un intent desesperat d’assolir per als fills la llibertat que a ell li
mancava. Resultat d’aquesta ofrena ha estat el dolcíssim i aromàtic codonyat
que us present.
Ingredients
- Codonys
- Sucre
- Aigua
Preparació
-
Rentar els codonys- Posar-los dins una cassola, tapar-los d’aigua i bullir-los fins que són fluixos
- Treure-los de l’aigua i, quan són freds, pelar-los. (Reservarem el líquid, les pells i els pinyols per si volem fer posteriorment gelea de codony)
- Pesam la popa dels codonys, la trituram que quedi sense grums, i la introduïm a la cassola novament i afegim la mateixa quantitat de sucre.
- Tornam al foc la mescla durant una mitja hora (fins que haurà perdut la humitat i agafat consistència) i remenam continuament amb una cullera de fusta. ATENCIÓ: Hem de tenir paciència perquè sinó se’ns pot cremar.
- Abocar la mescla dins un motlle de plàstic o de vidre, quadrat o rectangular. Si prèviament l’hem untat amb un poc d’oli de girasol, serà més fàcil de desemmotllar.
- Dur a la gelera durant 24 hores.
- Si està ben fet, no ha d’haver cap problema en conservar-lo tant a la gelera com al rebost.
Vaig preparar uns paquetets amb paper de cel·lofana per fer "regalets".