Sempre vaig sentir dir al meu padrí Miquel que
per Pasqua el pa no era bo. Un aliment principal de la dieta diària, com és
aquest, esdevenia, al seus ulls, totalment prescindible quan les fornades de
panades, rubiols i crespells feien la seva deliciosa aparició. I és que tractant-se d'un bon gormand, esperava amb ànsia aquesta època de l’any per poder gaudir de les
tradicionals pastes. Record un any que
va haver d’estar ingressat a l’hospital, la seva màxima preocupació era saber quan
i com prepararíem les panades, passant per alt totalment que corria desembre i ens
trobàvem a les festes de Nadal.
No sé si perquè a cals meus padrins paterns,
que provenien d'Alcúdia encara que residien a Santa Margalida, es vivien les festes molt intensament, a la meva família, el
llegat culinari alcudienc ha prevalgut sobre el matern, el margalidà. Per això les galetes conegudes com a crespells
a la majoria de bandes, són anomenades, a ca nostra, “estrelles". Per a nosaltres, crespells són els que ara us present i la seva definició correspon a la que apareix a
la plana web de l’Ajuntament d’Alcúdia.
Crespell:
Coqueta de farina pastada amb saïm, oli i ou amb una forma particular, diferent
de la resta de crespells d'altres indrets. Està formada per dues parts: una
part central de forma quadrada col·locada damunt una altra més prima, a la qual
se li dobleguen les quatre puntes i s'enganxen damunt la part del centre. Es
cobreix d'una mescla feta d'ou batut amb canyella i llimona rallada. Finalment
s’ensucra.
Avui en dia ja no cal esperar tot un any per saborir les llepolies pròpies de la Setmana Santa, es troben als forns i pastisseries tant si és Pasqua com Corema ... com Nadal. Però, no sé si hi estareu d’acord: mai resulten tan mengívoles com ara que les festes són aquí.
Ingredients:
Per a la pasta
- 300 g de saïm
- 300 g . de sucre
- 4 vermells d'ou
- El suc de 2 taronges
- La farina fluixa (de panades) que
es begui.
- Llimona rallada
- Sucre
- Canyella
- Blanc d'ou pujat
- Sucre pols
Agafam un trocet de pasta i li donam forma quadrada. Hi posam al centre una cullerada de blanc d’ou pujat i una cullerada de la mescla de sucre, canyella i llimona rallada que cobrirem amb una altre quadrat de pasta (més petit que l’anterior i al que li haurem practicat uns talls amb la rodeta). Agafam una punta del quadrat exterior i la duim cap al centre, sobre el quadrat interior, i així amb les altres tres puntes. Enfornam. Un pic fora del forn ensucram amb sucre pols.
oh! quin descobriment per la meva part tan bo, fan una mengera!
ResponEliminaJo record aquestes festes amb família fent panades i rubiols, a n'és mes petits ens deixaven és crespells i així com creixíem ens afegien a les tasques mes laborioses, ara ja no si els meus fills, perquè son mascles seguiran aquesta tradició, esper que si i no tenguin que anar al forn a comprar-les.
Un petó, guapa