Deia na George Sand a “Un hivern a Mallorca”
Aquest oli
és tan intolerable que es pot dir que a l'illa de Mallorca, cases, habitants,
cotxes i fins
l'aire dels camps està impregnat d'aquesta olor. Com es troba en la composició de tots els cuinats, a cada casa cremen diàriament i per dues o
tres vegades i, així,
les parets queden
embegudes d'ell. Pel
camp, si us
perdeu, no teniu més
que ensumar i, si us arriba una olor d'oli ranci
en ales de la brisa, podeu estar segurs que
rere del penyal o rere d'una
tanca de cactus trobareu una casa.
Si al lloc més apartat i solitari aquesta olor
us persegueix, alceu
el cap i veureu a cent passes a un
mallorquí, que cavalcant sobre
un mul, descendeix d'un turó i es dirigeix cap on us trobeu. Això no
és una broma ni una hipèrbole, és la pura i
estricta veritat.
La meva tia Nicole, tan francesa i de tan bona
nissaga, o més, que na George Sand contava, encara que d’una manera més
mesurada, que a ella li succeí una cosa semblant quan arribá a Mallorca, després
de casar-se enamoradíssima del meu tio Rafel, allà pels anys 50 del passat
segle. No hi estava acostumada, i l’olor d’oli que desprenien les llars mallorquines
li resultava molt singular.
Però avui no volia parlar de la bella història
d’amor de la meva tia Nicole i el meu tio Rafel, que sí bé fou tan apassionant
com perquè se’n fes una pel·lícula (“L’amour et son souvenir” de Miquel Àngel Raió) no és
el tema que ens ocupa.
I tampoc volia parlar d’oli, jo volia parlar
del saïm i del carnaval. I tant d’una cosa com de l’altra la nostra estimada
George Sand se’n va esplaiar tot el que va voler. Obviaré els nombrosos
comentaris sobre porcs que inunden les pàgines del que esdevingué el primer
fulletó turístic de la història sobre l’illa de Mallorca, però sí que faré referència
a les paraules que ens dedica sobre el Carnaval.
Una nit vàrem
tenir una alarma i una aparició
que no oblidaré mai. Primer va ser un soroll inexplicable i que no es
podria comparar més que amb milers
de sacs de nous rodant
sense parar pel terra (...) i al poc temps una feble claredat blanquejava la
vasta profunditat de les voltes.
A poc a poc s'anaven il·luminant amb el foc de
múltiples torxes i vàrem veure aparèixer, en
el vapor vermell que escampaven,
un batalló d'éssers abominables a Déu i als homes. Era ni més ni
menys que Llucifer en persona,
acompanyat de tota la seva cort, un mestre diable,
completament negre, amb el rostre color
de sang, i al seu voltant un eixam de dimonions amb
caps d'ocell, cues de cavall, oripells de
tots els colors i diablesses o pastores,
en hàbits blancs i
rosa, que donaven la sensació de ser raptades per aquests vils gnoms.
(...) Eren gent
del poble, rics pagesos i petits burgesos
que festejaven el dimarts de Carnestoltes (...) L'estrany soroll que acompanyava
la seva marxa era el de les
castanyetes, que tocaven a la vegada molts nois,
coberts de brutes i fastigoses màscares.
D’aquesta coca que us present i de Carnaval en
saben un bon troç la meva amiga Joana F. i el seu home en Pep, per una banda
perquè ella em va donar la recepta i per una altra perquè són l’ànima d’una comparsa
de pares, mares i fills del poble que enguany ha fet 10 anys. Per molts
d’anys!!!
Ha estat la primera vegada que he emprat el
saïm en una recepta. Supòs que l’aroma que s'escampava per la cuina m’ha resultat,
sinó desconegut (la meva padrina Catalina feia les millors patates frites del
món amb oli i saïm), tan insòlit, com ho degué ser el de l’oli per a les
dues francesetes.
La recepta:
Tot i que la meva amiga ve d’una saga de
forners i segueix les passes que li han indicat diferents membres de la seva
família, ella l’ha adaptat a la thermomix i jo l’he feta amb la
My Cook, però evidentment, es pot fer sense
els aparells.
Ingredients:
- 150 g. de saïm
- 300 g. patata bullida (bullir la patata amb la pell i després pesar-la)
- 240 g. de sucre
- 3 ous
- 50 g. de llet
- 30 g. de llevat de pa
- 520 g. de farina de força
- Mitja tassa (de cafè) d´oli d´oliva
- Sobrassada
- Carabassat
Elaboració:
1- Posar el saïm (només 100 g.) amb la patata
calenta, mesclar 20 seg v3
2- Afegir el sucre i els ous, mesclar 20 seg v4
3- Incorporar el pastó de llevat, mesclar 30 seg v 3,5
4- Agregar la farina, mesclar 30 seg vel 7 i pastar 3 min, “vaso cerrado” vel “espiga”
quan faltin 50 seg per als 3 min. abocar l’oli (sense aturar la thermo)
5- Deixar tovar dins el tassó fins que surti
per la boca (ha duplicat el volum).
Seguint les indicacions dels seus familiars,
na Joana, abans de bullir les patates fa un pastó amb la llet, el llevat de
forner i la farina que es beu. Ho deixa reposar el temps que bullen les patates,
i a continuació va fent els mateixos passos dins la thermo. Després del primer
tou (dins el tassó de la thermo) treu la pasta i la col·loca dins una ribelleta
i, segons el seu sogre, l'hi ha de rompre el tou i tornar a pastar (n'hi ha que
diuen que no es necessari tornar a pastar i la posen directament damunt la
palangana del forn prèviament untada amb el saïm que ens ha sobrat). Quan la té
estesa damunt la palangana, la posa devora una font de calor (una estufa,
xemeneia, radiador, al forn prèviament encalentit a uns 50º, o sinó com feien
abans, davall la camilla, amb el braser!) perquè torni a tovar (el temps depèn
de la via que faci, però devers 1 hora normalment és suficient. Mai se sap perquè aquesta coca és un poc "temperamental".) fins que ha
tornat a duplicar el seu volum i un poc més.
Finalment, la decora (en aquest cas amb la
sobrassada i el carabassat), li posa sucre per damunt i a dins el forn. Aquesta
coca sol fer via en ser cuita, 20-30 minuts a 160-180º sol ser suficient, però
també dependrà de com ens agradi, més crueta o més feta.
Nota: En lloc de sobrassada i carabassat, quan
s’acosti l’estiu hi podem posar albercocs, melicotons...
