dijous, 25 de novembre del 2010

Confitura de carabassa i el peu de na Ventafocs


La carabassa amb la que he fet aquest "dulce" serà recordada com la culpable de que una servidora hagués de passar les seves vacances d'estiu amb un peu embenat fins a mitjan cama. Fou tanta la sorpresa al descobrir-la entre les fulles de l'enorme carabassera que nasqué espontàniament al nostre "hortet" que badant, badant, vaig caure per una escala i em vaig fer un esquince al turmell.
Per compensar el mal ocasionat no s'ha convertit en una carrossa estirada per magnífics corsers, ni tan sols en un cotxe esportiu descapotable darrer model sinó en la matèria prima per a aquesta confitura. Tanmateix no m'hauria pogut portar a cap ball. Al igual que les germanes malvades de na Ventafocs, les meves possibilitats d'èxit amb el príncep haurien estat nul·les: per molt que ho intentàs, no m'hauria passat la sabata.



He tret la recepta de llibre Conservas y Mermeladas (Utlísima Editores) que la meva sogra va dur de l'Argentina.

Ingredients
- 2 quilos de carabassa (pareix molt però torna no-res)
- 1 quilo de sucre
- suc i ratlladura de 1 llimona
- suc i ratlladura de 3 taronges
- 430 cc. d'aigua
- 1 cullerada de glucosa (jo no en tenia i hi vaig posar mel)

Preparació:

Pelar i tallar en cubs la carabassa.
Col·locar-la en un recipient ampli junt amb el sucre, el suc i la ratlladura dels cítrics i l'aigua.
Encalentir a foc viu fins que rompi el bull, baixar a foc suau i cuinar fins a assolir el punt (108º C). Com que jo no tenc termòmetre ho vaig fer fins que em va parèixer que ja estava, per això no sé si la vaig coure massa (la textura és com la del codonyat. Afegir la glucosa.
Empotar en calent dins recipients de vidre esterilitzats i tancar hermèticament. Jo les vaig bullir al bany maria una estoneta. Guardar en un lloc fresc, sec i obscur.

Nota: L'he trobada boníssima. No podia aturar-me de pegar-li cullerades.