La carabassa amb la que he fet aquest "dulce" serà recordada com la culpable de que una servidora hagués de passar les seves vacances d'estiu amb un peu embenat fins a mitjan cama. Fou tanta la sorpresa al descobrir-la entre les fulles de l'enorme carabassera que nasqué espontàniament al nostre "hortet" que badant, badant, vaig caure per una escala i em vaig fer un esquince al turmell.
Per compensar el mal ocasionat no s'ha convertit en una carrossa estirada per magnífics corsers, ni tan sols en un cotxe esportiu descapotable darrer model sinó en la matèria prima per a aquesta confitura. Tanmateix no m'hauria pogut portar a cap ball. Al igual que les germanes malvades de na Ventafocs, les meves possibilitats d'èxit amb el príncep haurien estat nul·les: per molt que ho intentàs, no m'hauria passat la sabata.
He tret la recepta de llibre Conservas y Mermeladas (Utlísima Editores) que la meva sogra va dur de l'Argentina.
Ingredients
- 2 quilos de carabassa (pareix molt però torna no-res)
- 1 quilo de sucre
- suc i ratlladura de 1 llimona
- suc i ratlladura de 3 taronges
- 430 cc. d'aigua
- 1 cullerada de glucosa (jo no en tenia i hi vaig posar mel)
Preparació:
Pelar i tallar en cubs la carabassa.
Col·locar-la en un recipient ampli junt amb el sucre, el suc i la ratlladura dels cítrics i l'aigua.
Encalentir a foc viu fins que rompi el bull, baixar a foc suau i cuinar fins a assolir el punt (108º C). Com que jo no tenc termòmetre ho vaig fer fins que em va parèixer que ja estava, per això no sé si la vaig coure massa (la textura és com la del codonyat. Afegir la glucosa.
Empotar en calent dins recipients de vidre esterilitzats i tancar hermèticament. Jo les vaig bullir al bany maria una estoneta. Guardar en un lloc fresc, sec i obscur.
Nota: L'he trobada boníssima. No podia aturar-me de pegar-li cullerades.
MMMMmmmm!!! que bona.
ResponEliminaBones festes, bon Nadal i bon any, a pasar-ho be. Bss.
Gràcies, Caty!
ResponEliminaIgualment!
Uei Maribel!!!
ResponEliminaCom estàs? Com ha anat el Nadal? Has començat bé l'any?
Aquesta confitura pareix deliciosa... jo tenia pendent de fer codonyat però crec que se m'ha passat l'arròs! Heheh!
Una abraçada
Eiiii cosineta!!! primer de tot et vull desitjar a tu i a tota la familia que el 2011 vengui carregat de salut, i de coques, galletes, sopes, arrossos ..... en defintiva de bon menjar com aquesta confitura argentina . Ara no tenc tant de temps , ja t'explicaré , ha estat un final d'any molt intens. Però esper que a partir d'ara pugui fer-ho, si Déu ho vol i Maria com deim per aqui.
ResponEliminaUna besada
moltes gracis ha estat bonissima, molt bon estiu!!
ResponEliminaA mi no m'agraden les confitures, només la de carabassa així com la feia la padrina Elionor xerafina, hi posava per cada kilo de carabassa 3/4 de kilo de sucre (ben dolça), canyella en rama i una pell de llimona, i a coure en poc foc.
ResponEliminaEl que record és que horabaixa encenia el foc i la deixava que cogués mitja horeta o més o manco, li aturava el foc i el sendemà li tornava encendre el foc i da-li, això ho feia durant una setmana o més... Era boníssima!
Només en feia per Pasqua pels robiols, i a na Mari (la cosina) i a mi ens duia venudes... Encara la feim ben igual, i només pels robiols, idò!
Eiii, Elionor!!
EliminaQuè bé que m'has donat aquesta recepta de la familia!! A mi m'encanta fer-les.. i menjar-les. Pareix mentida, però en aquest precís moment tenc al foc uns pots que n'he fet de cabell d'àngel. Diumenge hi ha fira a la Vila i tendré una paradeta per vendre-n'he!! L'altre dia m'entrevistaren a la ràdio per aquest motiu, encara flip, jejee!!!
Bé aprofit l'avinentesa per desitjar-vos unes bones festes de Pasco. Jo sempre me'n record molt dels padrins en aquestes dates.
Una forta abraçada!