dimarts, 15 de febrer del 2011

Coca de remolatxa i xocolata


El poble en va anar ple un parell de dies. Com podia ser que els amos de la possessió de "Son..." tractassin de forma tan ofensiva als seus missatges. Qui havia vist mai fer les sopes del cada dia amb les fulles de la remolatxa. Què es pensaven, que eren animals, ells? D'allò només en donaven als porcs!

Aquesta anècdota fa referència a uns parents llunyans de ma mare que després de viure i regentar un negoci a Palma, decidiren tornar al poble i es llogaren com a amos d'una possessió. Una vegada al camp, continuaren amb alguns dels costums adquirits a Ciutat, com ara cuinar la remolatxa i les seves fulles. Si aquesta pràctica culinària era fruit dels estralls de la postguerra, sovint més virulents a les zones urbanes, que tornava més fina la imaginació de les pobres gents a l'hora d'abocar a la cassola qualsevol cosa susceptible de convertir-se en aliment o, si per el contrari, era conseqüència del hàbits més moderns i més mundans de la capital, ho ignor. La qüestió és que a la Mallorca rural d'aleshores, que només coneixia aquest tubèrcul com a engreixador del porquim, o, segons la classe, per fer sucre, aquell fet va caure molt malament.
Ah!! Si haguessin provat aquesta coca!


La panera d'AEV sol incloure remolatxes. Normalment, les prepar en conserva envinagrades per poder tenir-ne a l'hora de fer amanides. Però tenia ganes de fer alguna cosa diferent i cercant, cercant vaig trobar aquesta recepta.

Ingredients (les mesures venien en tasses, he calculat l'equivalència segons la informació que he trobat i que no és massa unànime, així que són un poc aproximades):

- 50 cc de suc de taronja
- 1 cullerada de gingebre ratlladet
- 4 ó 5 remolatxes
- 3 ous
- 50 cc d'oli
- 250 gr. de sucre
- 350 gr de farina de rebosteria
- 1 sobre de royal o canari

Per a la coberta:
- 2 cullerades de mantega o margarina
- 4 cullerades ben plenes de cacau
- 4 cullerades de sucre
- 50 cc de llet

Preparació:
Rentar les remolatxes, bullir-les i una vegada bullides, pelar-les (són molt més fàcils de pelar). Fer un puré amb les remolatxes amb el suc de taronges i el gingebre. Reservar. Separar les clares dels vermells, agafar els vermells i batre-los amb el sucre i l'oli, fins que quedi una mescla una mica espessa. Afegir a poc a poc el batut de remolatxes i mesclar-ho. Incorporar la farina i el llevat químic, remenar bé.
Finalment batre les clares a punt neu. Afegir una mica de les clares a la preparació anterior, remenar normalment i després afegir la resta de les clares i regirar amb moviments envoltants. Ficar-ho al forn, en un motllo untat amb mantega i enfarinat, a 180 graus durant 30 minuts.
Per a la cobertura, fondre la mantega en una cassola, posar-hi el cacau i el sucre, mesclar bé. Afegir la llet i deixar coure fins que espesseixi, sempre remenant.
Retirar del foc, deixar refredar una estoneta i llavors bolcar-la sobre la coca encara calenta.

8 comentaris:

  1. Hola Maribel,

    Quina coca més espectacular i a més no en puc imaginar quin gust fa!!!! t'ha quedat molt bé , la cobertura sembla un mirall . També m'ha agradat la petita història que tant bé ens narres. Ah!!!!!! i m'oblidava de dir-te que m'ha encantat el nom que li has posat a l'etiqueta " engana-nins no menjadors",je,je...

    Una besada ben forta a tota la familia

    ResponElimina
  2. Sí que és vera que la cobertura brilla molt!
    Te'n pots avenir de com han canviat els nostres costums? Jo no sé si tu en saps alguna, però jo no he pogut trobar cap recepta de remolatxa relacionada amb Mallorca.
    El gust és especial, té gust a remolatxa, obviament, però la xocolata li dóna un contrast interessant.
    Això de l'etiqueta és que vaig enganar en Sergi ben enganat, és més li va encantar! I és que els nins mengen molt pels ulls i aquest color tan vermell li va resultar irresistible. L'he de tornar a fer!
    Besades a tothom!

    ResponElimina
  3. no aconsegueixo fer-me una idea del seu sabor ... així és que no queda altra solució: ... anar a per remolatxes, i som-hi!!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Hola St.Hilari,
    Sí, jo també tenc dificultats per explicar el seu sabor. A meam si me'n desfaig.
    Té un suau gust a remolatxa, com és evident, però la textura és la d'una coca de les "normals". La xocolata és un extra, però jo diria que necessari per acabar de fer-la atractiva. El que te puc dir és que va agradar a tothom que la va provar (inclòs el meu fill de vuit anys que és un poc triat), tal vegada per ser diferent.
    Com que del seu aspecte te'n pots fer una idea, només afegiré la meva apreciació personal que és que el seu color tan vermell te sorprèn i te vénen ganes de menjar-ne.
    Com que pens que amb tot això no en tendràs prou, pareix que sí, que no hi altra solució que provar de fer-la i ... ja me diràs!
    Gràcies pel teu comentari i una abraçada,

    ResponElimina
  5. HOLA MARIBEL!!!!!!!!!!!! HACE MUCHO QUE NO ENTRABA AL BLOG! QUE BIEN SE VE ESTA TORTA! CON TODO ESTE MATERIAL TENES QUE EDITAR UN LIBRO DE COCINA Y ANECDOTAS ! BESOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

    ResponElimina
  6. Uep sóc en Xisco des Capdellà, m'han passat el teu bloc dient-me que n'havien trobat un altre de Mallorca i en català! així que he vengut tot d'una. vendré més sovint! i la idea d'una coca de remolatxa, m'encanta, però la xocolata no m'agrada, així que en fer-la cercaré qualque altre cobertura. Bé, que estic encantat d'haver vist el teu bloc Maribel. Una abraçada

    ResponElimina
  7. Hola guapa

    Quina coca mes impressionant, m'encanta el color i com el sabor no ha quedat clar ho provaré, així que ho deix per les receptes pendents. Petons

    ResponElimina
  8. No se m'hauria passat mai pel cap usar la remolatxa... És una idea genial!

    Estic content de retrobar-te!

    Una besada.

    ResponElimina