divendres, 1 de març de 2013

حساء de safannàries



Aquesta sopa d'intens color morat ha estat producte de la conjunció de tres fets:

1 - Recentment n'havia tastat una de semblant al Bri. La vaig trobar exquisida. Si no coneixeu aquest restaurant us el recoman pel seu concepte novedós de cuina saludable, mediterrània i de temporada.

2- Durant l'època hivernenca, els pagesos d'Això és Vida solen incloure un manat de safannàries a la panera ecològica, dedicats, com estan en cos i ànima, a la tasca de recuperar antigues varietats locals i de gran qualitat, que pel motiu que sigui, han caigut en desús. He de dir, emperò, que a ca nostra n'hem menjat sempre. Record que quan jo era nina, ma mare ja les preparava frites amb grells, carxofes i panses. Aquesta hortalitza és més coneguda a Mallorca amb la forma provinent del llatí "pastenaga" (no confondre amb pastenagó), però he optat per referir-me a ella amb el vocable d'arrel àrab "safannària, safarnària o safanòria", com al País Valencià, no tan sols per la seva sonoritat sinó perquè la trob més adient per designar un plat de traça, no mallorquina, sinó "al-mayurquina".

3- En Said ens va mostrar a un grup d'amics com preparar un me a la manera marroquina. Com és natural, un ingredient imprescindible va ser el ras-al-hanout, mescla de espècies i herbes aromàtiques molt emprada a la cuina d'aquest país. La riquesa dels condiments i la forma de rostir-se suaument, durant prop de 6 hores voltant sobre el caliu, feren que agradàs tant que no en quedà de l'animaló, ni mica.

Així que les safannàries d'Això és Vida, el ras-al-hanout que sobrà del me i la idea del Bri es confabularen per a la creació d'aquesta crema, mora i morada, que si bé no va ser tan bona com la del restaurant, jo crec que ben bé hauria pogut fet les delícies del califa de Córdova.

 
M'ha servit de guia la sopa mora de zanahoria d'en Mikel López Iturriaga

Ingredients

- 1/2 quilo de safannàries
- 1 ceba gran
- 1 tija d'api
- 1/2 litre de brou de pollastre o de verdures
- 2 cullerades de suc de taronja
- 1 cullerada de suc de llimona

- 1 cullerada de mel
- 1 iogurt grec

- 1 cullerada de ras-al-hanout
- 1 mica de canyella
- Oli d'oliva
- Sal i pebre

- Formatge blau (millor de cabra)
- Confitura de mandarina

Preparació

Picar la ceba i posar-la a ofegar 5 minuts en una cassola gran amb una mica d'oli a foc suau. Afegir les safannàries pelades i tallades a rodanxes i l'api picat, salar lleugerament i ofegar 10 minuts més. Afegir la patata pelada i tallada en trossos grans i el brou.

Portar a ebullició, baixar el foc i coure durant uns 30 minuts, fins que la safannària sigui tendra. Retirar del foc i triturar. Fins aquí es pot fer amb antelació.

Batre una mica el iogurt en un bol. Amb la crema calenta, afegir la mel, els sucs de llimona i taronja i les espècies. Remoure i corregir de sal i pebre negre.

Servir el puré en bols individuals amb una cullerada de formatge i una de confitura al fons.





2 comentaris:

  1. Nomes pel plat ja tens el meu aplaudiment, la safarnària és deliciosa, jo he fet una coca de safarnària enlloc de pastenegó i ens va agradar molt, també amb el frit de verdura m'agrada i com no pot esser d'una altre manera aquesta crema m'ha enamorat.
    Gràcies guapa
    Petons

    ResponElimina
  2. Riquísima crema de zanahorias morás (como decimos en Andalucía) donde, el primer domingo de diciembre, tenemos en Cuevas Bajas la fiesta de esta maravillosa hortaliza. Gracias por compartir; ten por segura que me acordaré en las próximas recolectas de esta rica crema; que por cierto, haré!!!
    Besitos

    ResponElimina