dimarts, 23 de febrer de 2010

Milanesa a la napolitana


Rebostejant per diferents blocs vaig veure que l'HEMC nº41 d'aquest mes, a suggeriment de la seva amfitriona La Cocina de Carolina, va sobre receptes llatinoamericanes i, tenint una font d'informació de primera mà a ca nostra, vaig pensar que no havia de deixar passar l'oportunitat de participar-hi. Així que li vaig demanar al meu amatent espòs, quina considerava ell la recepta més típica d'Argentina i que no fos "el asado", es clar! Sense pensar-ho ni un segon, va respondre:
- Milanesa a la pizza! - al mateix temps que se li dibuixava al rostre un ampli somriure de golafreria.
La "milanesa a la pizza", coneguda també amb el nom de "milanesa a la napolitana", és bàsicament una escalopa a la milanesa (bistec de vedella arrebossat) amb salsa de tomàtiga i formatge fus al damunt.
Pareix ser que no deu el seu nom ni a Milà ni a la ciutat de Nàpols, com molts podríem pensar, sinó a una pizzeria de Buenos Aires: la pizzeria Napoli de José Napoli situada davant el Luna Park, on se va elaborar, fruit d'una casualitat, aquest plat per primera vegada a finals dels anys trenta del segle XX.
Sigui com sigui, és un plat del que els argentins se'n senten plenament orgullosos, tal i com ho demostra el fet que a l'any 2006 es proposàs declarar-lo "Patrimonio cultural porteño".



Així és tal com la fan a ca'ls meus sogres. Però n'hi ha d'altres que li afegeixen cuixot, bacon, ou, etc .

Ingredients:
- Bistecs de vedella molt prims
- Ou
- Pa rallat
- Salsa de tomàtiga
- Formatge mozarella
- Olives
- Orenga
- Oli de girasol
- Sal

Preparació:
Arrebossam els bistecs passant-los primer pel pa, desprès per l'ou batut i una altra vegada més pel pa, amb el punt de sal. Les fregim dins l'oli ben calent, però que no faci fum. Una vegada frits els posam dins una palangana per anar al forn, amb la salsa de tomàtiga. Al cap d'una estona, quasi al final, col·locam, damunt la salsa de tomàtiga, el formatge perquè es gratini. Per acabar hi posam un parell d'olives i l'orenga. És important que siguin seques i crocants per fora, però que mantenguin la humitat i frescor de la carn per dins.

Sense complicacions, d'ingredients assequibles, i que agrada a tots: a grans i a petits.


hemc #41 - platos latinoaméricanos

6 comentaris:

  1. Rico! recuerda colocar un enlance hacia el blog de la anfitriona del evento. Saludos

    ResponElimina
  2. Mmm Maribel! Aixó fa molt bona pinta (i duu formatge!) i a aquestes hores jo me mor de fam!

    ResponElimina
  3. Hola nina!!!!! Amb sa fam que tenc m'ho menjaria tot!! M'encanta fer una passetjada pel blog i crec que avui em deixar comentar!!! jejeje, un besotes!

    ResponElimina
  4. Gràcies nines pels vostres comentaris!
    A qui si li ocorr mirar blocs de cuina amb la panxa buida? Quan hi ha gana tot és bo!!

    Una besada,

    Maribel

    ResponElimina
  5. huyyy que buena que se ve esta milanesa a la pizza !!!
    Sugerencia:guarnición típica para la milanesa a la pizza ..." pure de paas con manteca y leche".
    ( aunque a mi hermano no creo que le guste) ...rosana

    ResponElimina
  6. ¡Gracias por el comentario Pitu! Tomo nota! Seguro que está buenísimo y la próxima vez voy a prepararla con el puré. Aunque el problema no sólo es tu hermano, si no además tu sobrino. También ha heredado esto del padre (je,je) De todas formas dice el "dogor" que tranquila, que ya come de todo!
    Un beso,
    Maribel

    ResponElimina