dilluns, 9 d’agost de 2010

Galetes d'espígol


Calor, mar, sorra, gandula, sesta, passejadeta en barca, sol i sal a la pell. Un llibre per companyia, orxata a sa Granja, capell, sandàlies, vestit de colorins. Crepuscles daurats, pluges d'estels, paperí a la plaça i cançó de l'estiu, vetlades a la fresca, recital de grins i concert de cigales, aire de gessamí, baladre i flor de nit. Amics, conversa. Despertador adormit, vessa, indolència, descans, desconnexió, pausa: ESTIU...
Aquest post va dedicat a ne'n Baltasar i als qui, com ell, guaitau de tant en tant a la Cuina del Mandariner i no feis sinó trobar-vos amb la presència immutable, insistent de la coca de trempó.
Gràcies a tots!


Galetes d'espígol del llibre Delicias al horno que me vaig "regalar" enguany el dia de Sant Jordi.

Ingredients
50 grs. sucre moreno
1 culleradeta de fulles d'espígol picades
120 grs. de mantega/margarina blana
Ratlladura d'1 llimona
175 grs. de farina fluixa

Posam el sucre i les fulles d'espígol a la picadora (jo vaig emprar la MyCook), i picam fins que quedi tot ben fi.
Afegim la mantega i la ratlladura de llimona i batem tot fins aconseguir una crema.
Hi sumam la farina tamisada i amasam durant uns minuts (amasado). Acabam de treballar la mescla amb les mans. Si queda massa blana, la podem posar una estoneta a la gelera per a que agafi consistència.
Col·locam la massa damunt un paper vegetal i la tapam amb un altre paper. L'estenem amb un "rodillo", que ens quedi d'uns 4 ó 5 mm. de gruix i tallam amb un tallapastes de la forma desitjada.
Posam les galetes en una palangana o llauna d'enfornar sobre paper vegetal, les punxam amb una forqueta i al forn preescalfat a 160 º durant 12-15 minuts o fins que estiguin daurades.
Deixam refredar a la mateixa palangana uns minuts i després les passam a una reixeta perquè es refredin del tot.
Un pic fredes les podem empolvorar amb sucre.



He de confessar que he fet un poc de trampa: aquestes galetes són de fa d'uns mesos però les tenia pendents de publicar ;)

El resultat? Estan bé, són bastant aromàtiques gràcies a l'herba i a la llimona, però trob que el nom diu més que les pròpies galetes. De totes formes, és una apreciació personal i com que no comporten massa complicació, és bo de fer treure-se el gat del sac i comprovar-ho per un mateix.

5 comentaris:

  1. Quan era petita tenia una veïna que tenia espígol a casa seva, sempre vaig pensar que quan tengues casa meva jo també en tendria, però no es així, l'única vegada que en vaig sembrar, no va surar, però jo tornaré a provar-ho, llavors faré les galetes i seré feliç...molt feliç, gracies.

    ResponElimina
  2. Doncs també va dedicat a nosaltres, ja que també, treiem el cap per la teva magnífica cuina! Ens encanta com has descrit el teu estiu, magnífic!!
    Moltes besades. Ah, les galetes precioses, nosaltres també les vem fer fa temps, la recepta del mateix llibre, i les recordo molt bones!

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu, Caty!
    Idò torneu a intentar, val la pena. Jo també en vaig sembrar un vegada i al cap d'uns mesos se va morir. Aquest que tenc el vaig posar dins un cossiol i me pensava que també se moriria, perquè se secava. Li vaig tallar totes les parts mortes i de cop i volta va començar a treure brots nous. No se m'havia acudit associar l'espígol amb la felicitat, però qualque cosa d'això hi deu haver: a mí m'agrada l'aroma, però m'agrada sobretot el color de les seves flors (tant és així que enguany hem pintat les persianes de ca nostra amb un color que se li assembla bastant i la casa pareix molt més alegre!)
    Una abraçada,

    La cuina vermella
    És clar que també va dedicat a vosaltres! Estic contentíssima que me visiteu i que me deixeu aquests comentaris tan carinyosos i encoratgedors!
    Sí, el llibre té unes postres i uns dolços fantàstics. Quan arribi la tardor segur que intentaré fer-ne qualcun altre.
    Una besada estiuenca mallorquina ben forta!

    ResponElimina
  4. Si n'has de mester, digau-m'ho perquè no te pots fer una idea de com és el meu, mira tu per on, ara només feia bocetes de bones olors, i ara podré fer galetes bones.

    ResponElimina
  5. Hola Cosineta,

    Ara a poc a poc jo també vaig deixant la gandula , la mar , la peresa estiuenca quan la calor comença també a deixar-nos i de mica en mica retornam a les estades dins les cases i també al món blocaire.

    M'han encantat aquestes gallestes espigoleres, jo com la meva germana només l'emprava per fer bocetes de bones olors pels armaris i ara gràcies a tu li donarem un altre ús.

    Esper que la presentació del llibre del teu pare anàs molt bé.

    Una besada i fins aviat

    ResponElimina