divendres, 25 de juny de 2010

Coca de trempó HEMC 45


hemc #45 - la cocina de mama


Al seu darrer post na Xisca del bloc La cuina de Son Fe fa menció a un llibre de receptes. Si us dic "Cocina Selecta Mallorquina" per ventura no sabreu de quin us parl, però estic segura que "el llibre de Madò Coloma" a més d'un us sonarà.
Actualment, quan vivim un autèntic boom editorial de llibres de cuina, se'ns fa impensable que als anys 60 el de Madò Coloma fos un dels poquíssims reculls culinaris existents al mercat literari i, pot ser per aquest motiu, era l'únic present a la majoria de llars mallorquines. Assolí un èxit de tal magnitud que esdevengué el manual de consulta, la bíblia de l'art dels fogons de les mestresses de casa de llavors. Una cosa així com el mediàtic Arguiñano dels nostres dies, però sense tele.
Aquesta petita joia de la restauració és, també, un fidel testimoni de les tradicions de l'època i replega més d'un centenar de plats de la gastronomia balear que Coloma Abrines, de professió cuinera, dictava, ja que no sabia escriure, en un mallorquí col·loquial i que era traduït literalment al castellà.
A l'exemplar de ca nostra, una edició de 1967 que pareix un incunable, una Madò Coloma velleta, asseguda a una cadira cordada, vestida de dol amb un mocador pel cap fermat baix la barbeta i un altre de pagesa sobre les espatlles, viva estampa de totes les repadrines de la pagesia mallorquina dels que envoltam la quarantena, ens dona la benvinguda des d'una de les poques fotografies que hi surten.
En ell, a més dels nostres menjars més habituals, n'hi podem trobar d'altres més excepcionals i curiosos com "Comida para nosotros trabajadores", "Una comidita" "La galllina del domingo" "Comida que se hizo una Misa Nueva para 240 comensales" "Pescado a la bandera española" "Melé Chuflé" "Fuagrás" i "Tutis Frutis" (sic) . Amb un sentit del marketing tal vegada un poc agressiu però que ja voldrien molts de publicistes actuals, insereix entre les pàgines un spot publicitari i ens recomana que "TODAS LAS MADRES QUE TIENEN HIJAS TIENEN QUE ADQUIRIR UN LIBRO DE COCINA PARA CADA HIJA" (es veu que li feren cas si tenim en compte que se'n publicaren més de 100.000 en vàries edicions) i acaba el receptari amb unes oracions que li va ensenyar la seva padrina i unes "endevinayes". Com a colofó, aquestes paraules:
"En cinco años he hecho 5 ediciones de libros y en cada una he ido añadiendo platos nuevos y en esta última 68 recetas más, pero ahora me parece que ya serán los últimos porque ya me siento muy anciana.
Si hay nadie que tenga algo que decir me gustaria me lo comunicara."


No sé si ma mare va aprendre de cuinar gràcies al popular "best seller" però sí que record a mon pare assegut a la taula de la cuina amb el llibre en qüestió en les mans donant a ma mare les pertinents instruccions de com deia Madò Coloma que s'havia de preparar una recepta, sobretot en ocasions especials i quan teníem convidats - mai tan nombrosos que arribassin al punt d'haver de recórrer a l'esmetada "comida para 240 comensales"-. Com la parella ben avinguda que eren (i encara són) se repartien les tasques: mon pare llegia i ma mare cuinava.
Jo pensava que ella, i també la meva padrina jove que és la seva bessona, saben fer de tot, inclús coses que no han fet mai abans, perquè segons la meva tia Francisa, quan eren petites les donaren per beure aigua de set pous, però la tia ho duia malament, no és vera. El seu talent (o determinació) es deu, més provablement, a un factor genètic: semblen a la seva padrina, una altra Francisca, tan manyosa, que sense ser cosidora, feia tota la roba als seus 11 fills, fins i tot les sabates i els capells.
Ella, al igual que la repadrina, quan jo era petita me cosia els vestits amb els patrons "Burda", una revista alemanya de moda pels anys 60-70. De tots, un de floretes que me va fer quan tenia devers quatre anys i al que jo me referia com "el vestit de gitana" perquè tenia parfolans, era el meu preferit. També ens tallava, i ens talla, els cabells amb prou gràcia sense ser perruquera i té fama de cuinar molt bé i no és cuinera.
Quan va trobar que era hora, va intentar per tots els medis ensenyar-me a fer el menjar, però jo, aleshores tenia altres curolles i, com ja he dit en altres ocasions, no m'acostava gaire per la cuina.
Anys més tard, quan me'n vaig adonar que necessitava saber-ne per poder sobreviure i no morir en l'intent de viure emancipada no me vaig aturar de demanar-li ajud, fins i tot socors. Hi havia dies que el telèfon feia fum. Però a pesar que sempre he trobat una pacient resposta a les meves preguntes, crec que mai arribaré a fer-ho tan bé com ella, no sé si perquè he començat tard o perquè, malhauradament, els gens de la repadrina Francisca no figuren en el meu ADN. Serà qüestió d'insistir.


A l'HEMC Nº45 na Su de El horno de Su proposa com a tema del mes "La cocina de mamá" i que millor que aquesta coca de trempó, que fa oloreta d'estiu, per unir el patrimoni cultural de la nostra terra, representat per Madò Coloma, amb els consells de la meva mare i, ja que hi som, celebrar l'arribada de la nova estació.

PER A LA PASTA
- 1/2 tassó d'aigua
- 1/2 tassó d'oli
- un bocinet de llevat
- la farina fluixa que es begui
- Sol dur saïm però nosaltres no n'hi posam perquè no sigui tan "feixuga"

Una altra vegada la vaig fer sense llevat com la dels cocarrois que ja vaig publicar. Amb llevat surt més esponjosa, però jo m'estim més sense perquè és és cruixent,i m'agrada que faci "crack-crack"

PER AL TREMPÓ
- 4 domàtigues mitjanceres
- 3 pebres verds tendres
- 1 ceba grossa
- oli d'oliva
- sal
- pebre bo
- un all picat

Una vegada tenim la pasta ben estesa damunt el motllo untat i enfarinat hi col·locam el trempó. Tant si feim la coca amb julivert, com amb pebres torrats, com amb trempó convé que hi hagi molta verdura perquè quan es cou sol minvar. Enfornam fins que sigui cuita (la meva és un poc crua perquè era tard i frissàvem de sopar!)



7 comentaris:

  1. Moltes gràcies per participar amb aquesta recepta tan tradicional.

    ResponElimina
  2. Quan jo era petita i la meva germana gran es va casar, sempre escoltava parlar entre ella i la meva mare, mira al llibre de madò Coloma, i madò Coloma per aquí i madò Coloma per allà, tots a casa tenim el llibret d’aquesta gran cuinera mallorquina, no tenim una edició tan antiga com la teva, però la meva mare encara ens diu que consultem el llibre quan tenim qualque dubte...m’agrada molt aquesta entrada i la coca de trempó també. Un petó.

    ResponElimina
  3. vaya, q lástima.. he entrado muy ilusionada al ver la pinta q tenía.. y está todo en catalan.. por supuesto no me voy a poner a traducirlo.. saludos.

    ResponElimina
  4. M'ha encantat la història de les teues padrines i i ties.
    Jo vaig veure en la biblioteca de Capdepera el llibre de Madò Coloma i em paregué molt curiós. De fet, en viu un de més antic, el nom del qual no recorde, d'una mallorquina, amb frases fetes en català darrere de tot.

    L'altre dia em vai sorprendre perquè digueren que el sagí (saïm a la Roqueta) era bo en quantitats adequades. De fet digueren que era molt més sa el sagí que la mantega... Au!

    Aquesta coca de trempó fa olor d'estiu! No em torbaré gaire a fer-ne una!

    Una besada!

    ResponElimina
  5. Hola Maribel , que bona la coca de trempó . Mira si és cert el que parlàvem del paladar familiar que jo també volia fer coca de trempó i participar al hemc però, com que anàvem al delta no hi vaig ésser a temps , .... però sens dubte aquesta coca teva ha de ser boníssima , té una pinta ......Noltros en tenim un de molt antic , de fet és heredat de la padrina i el vaig fotocopiar de ma mare jo el trob una obra mestra i una molt bona guia .

    Molt "guapa" la història ,jo he posat cares , he, he.... tenc avantatges .

    Una aferrada i salutacions a tota la familia

    ResponElimina
  6. Gràcies a tu, Su!

    Hola Caty, benvinguda a La cuina del Mandariner. Estic contenta que t'hagi agradat, moltes gràcies per les teves paraules. Sí, era massa això de Madò Coloma! La seva forma de donar les receptes me recorda a com les donen les persones que saben cuinar molt, no pesen, no miren la temperatura, no miden el temps. Només se valen de la seu saber fer i la seva intuïció. Fantàstic!
    He fet una volteta pel teu bloc. Enhorabona pel "Guirigall".
    Una abraçada!

    Anònim: ---? Saludos, també.

    Xavier! Quin honor! Ara què ets tot un premiat, me pensava que ja ens hauries oblidat!! Je, je.. Felicitacions un altre pic.
    Això que dius del "sagí" és bastant provable, els nostres padrins no devien estar tan equivocats, no és vera? El que passa és que a ca nostra si no n'hi posam en podem menjar més!!
    Gràcies, com sempre, pel teu comentari.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Hola Xisca!
    Ereu de passeig!? Què bé! No et preocupis, també has participat a l'hemc perquè jo t'hi he duit amagada dins la maleta, je,je.. Tothom que tengui interès amb visitar el meu bloc, podrà enllaçar directament amb el teu! Crec que la teva coca hauria estat més bona que la meva, noltros encara no podem emprar els fruits del nostro hort!
    Què bé que t'hagi agradat. Quan vaig llegir que anomenaves a Madò Coloma, va ser com un disparador de la memòria, era com si agafàs una cirera de dins d'un paner: un record me duia a l'altre...
    Fins a la pròxima!
    Besades a tots.

    ResponElimina