dimecres, 28 d’abril de 2010

Taller d'elaboració de formatge (i 2ª part)


Aquest és el resultat. El meu cor estava dividit, no sabia si menjar-lo salat o dolç, així que vaig fer aquesta ensalada de primer... i en vaig estotjar un poquet per a les postres, amb un culleradeta de confitura de mandarina, que ja no va ser a temps de passar a la posteritat gràfica!

Seguim amb el procés d'elaboració.
El xerigot no es tira. Amb ell se pot fer brossat, o "quesitos" o també i, sobretot abans quan la gent criava animals a ca seva, s'usava mesclat amb ordi per fer engreixar els porcs. Noltros, com que porcs no en tenim, férem brossat, però no hi vaig a ser a temps de fotografiar-lo, ni per desgràcia, de tastar-lo.


Feim les porcions del formatge com volem i les posam dins un recipient que permeti seguir colant-lo.


Antigament es posava dins unes teles de fil o de drap, es fermaven ben fermades i es col·locaven dins un motlle amb un pes al damunt que servia de premsa.


I ja està, al cap d'una estona ja es pot menjar com a formatge tendre. Si el volguéssim més curat hauríem d'esperar més temps depenent del grau de curació desitjat.








5 comentaris:

  1. Maribel!

    Fes el favor i a la pròxima això s'avisa! Hehehehe!

    No, de veres, m'haguera agradat anra-hi bona cosa!

    Aqueix formatge em pareix exquisit!

    ResponElimina
  2. Maribel, m'ha encantat el bloc...i també com has contat el taller de formatge. Jo, cada horabaixa n'agafo un bocinet i li pos confitura damunt. Deliciós.

    ResponElimina
  3. Hola Maribel,

    Quina bona pinta aquest formatge i quina sort poder assistir a aquest taller . Fa un temps que dins el cap em roda la idea de fer-ne de formatge si necessit qualque consell , que puc demanar-te ajuda??? .

    Com va s'hort???? Ja l'heu començat???
    Una abraçada a tota la familia de part nostra

    ResponElimina
  4. Ostres aixo si que m´agrada...m´agradaria molt saber fer formatge , però ja veig que tens que ser molt llest per fer-ho....
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Gràcies a tots pels vostres comentaris!

    Xavier:
    Sí Xavier, d'això de Tàrbena i Xaló el més significatiu és que l'agermanament no és limita a la programació d'actes institucionals, sinó que a més es fan un munt d'activitats a nivell associatiu (bandes de música, equips de futbet, batucades, dimonis, etc.) i això ha provocat un contacte més directe entre les gents dels pobles. També crida l'atenció el que estam parlant de costums que s'han conservat ni més ni manco que durant 400 ANYS!! Encara record el dia que hi vaig anar amb un grup de gent de la Vila. Els tarbeners ens esperaven com si esperassin els seus germans, pares o cosins, com si fos que esperassin un familiar molt pròxim. Els més vellets, amb llàgrimes als ulls, demanaven quin era el nostre llinatge desitjant trobar un vincle, un indici que els connectàs amb el seu passat, deixant de banda el fet que s'haurien de remuntar 4 segles enrere!! Va ser un moment molt emotiu, sobretot perquè els margalidans havíem viscut tot aquest temps ben ignorants d'aquesta situació, mentre que ells recordaven, cada dia de les seves vides, les seves arrels.
    Pel que fa al formatge, no te preocupis! Si en tornen a fer, t'avisaré.
    Per cert, jo també vaig fer filologia (hispànica) però som una "filòloga no practicant", és a dir no m'hi dedic professionalment.
    Una abraçada. Estam en contacte!
    Imma:
    Què bé que t'hagi agradat el bloc! I sí, el formatge va ser boníssim, esperam dir el mateix de la cervesa, je, je...
    Xisca:
    Demana'm el que vulguis, si no ho sé, ho demanaré a n'en Martí.
    Encara no hem començat l'hort perquè hem tengut molt de trui, i ara pens que millor, perquè amb l'aiguada que ha caigut tot se n'hauria anat en orris!!
    Una besada i memòries a tothom!
    Els Peixos:
    No, difícil no és! En Martí va dir que sempre que es respectin les quantitats i el temps, la possibilitat que surti malament, és quasi bé nul·la. El que és important és saber on comprar els ingredients. (Si no, sempre ho pots fer a l'antiga, amb la flor de card o la carxofera, però pareix ser que el procés és bastant més lent.) Pel demés no me va semblar difícil, és clar que nosaltres férem formatge tendre, per a altres tipus de formatges, pot ser la cosa se complicaria...
    Salut!

    ResponElimina