Croquetes de carabassa

Com ja he comentat a un altre post, la carabassa sòl ser present a la cistella de verdura ecològica de cada 2 dimarts. L'altra vegada vaig preparar una crema, així que tenia ganes de fer alguna cosa diferent.
Gràcies a una iniciativa que consider prou interessant, l'Ajuntament de Muro va editar, amb el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics, un llibret amb receptes, fetes al poble per gent del poble, amb la carabassa com a protagonista. La carabassa a la cuina, que així és com es titula el llibre, es va repartir durant la Fira de la Carabassa que té lloc al poble de veïnat al novembre, i com podeu suposar, en un no res, es va esgotar de l'estand on es repartia. Per sort la meva sogra me'n va guardar un.
De tot el receptari, vaig triar les croquetes de carabassa de na Maria Mayol Grimalt, pensant que les croquetes serveixen prou bé per a camuflar els ingredients (un dels estratagemes per a què en Sergi mengi verdura) però sense mirar el grau de dificultat que li atorgava la cuinera al plat: ALT.
Tal vegada perquè no m'havia fixat amb aquest petit detall i tenia la convicció de que era un plat fàcil (no du beixamel) vaig agafar l'empresa amb total confiança i no vaig tenir cap problema.
Aquest comentari ve a col·lació perquè un parell de dies més tard, l'altra Maribel (la meva companya de feina) va intentar preparar-les i no va tenir èxit. Així que copiaré textualment la recepta original però hi afegiré un parell de notes obtingudes de l'experiència de la una i de l'altra.

CROQUETES DE CARABASSA (Maria Mayol Grimalt)
Grau de dificultat: Alt
Any d'elaboració: 2009
Temps aproximat: 30 min.

Ingredients per a 4 persones:
2 patates
1/5 kg. de carabassa
1 ceba
farina
galeta picada
sal
pebre
ou
oli

Elaboració:
Es trossejen les patates, la carabassa i la ceba en bocinets petits, es passa tot per la paella amb una cullerada d'oli d'oliva verjo. (No tapeu la paella perquè el baf farà que agafin més humitat i
quan ho treugueu de la paella posau-ho a refredar dins un colador perquè amolli tot l'oli i el suc que sobren. Quan s'ha refredat, es pica i s'hi afegeix un ou per lligar-ho (com que l'ou que jo tenia era gros, només hi vaig posar la meitat i vaig deixar l'altra meitat per a l'arrebossat).


Amb una cullera es fan les croquetes (jo les vaig fer amb la mà) que es passaran per farina, ou i galeta picada i es fregeixen dins oli ben calent.

Trucs i secrets:
Heu de tenir molta paciència i cura a l'hora de fer les croquetes. Si el resultat de la picada és molt clar (aquest va ser el problema de l'altra Maribel), podeu afegir un poc de farina per espessir-ho, així no es desfaran les croquetes.

Composició i propietats de la carabassa
Fragment del pròleg "Menja carabassa" del llibret ( Jaume Mulet Ferragut - Cap del Servei de Cirurgia Pediàtrica HSD -)

Aminoàcids: alanina que ajuda a sintetitzar proteïnes (aprofitam millor els menjars).
Arginina: ajuda a enfortir la musculatura i a cicatritzar les ferides.
Àcid Aspàrtic: ajuda a eliminar l'amoniac del cos, i com és dieurètica va bé pels ronyons.
Histidina: és un vasodilatador i, per tant, va bé per a la gent amb la tensió alta.
Isoleucina: afavoreix el creixement. Els nostre fills seran forts i alts.
Glicina: suport al sistema immunitari, és a dir, dóna defenses.
Té fibra i ajuda a l'evacuació intestinal i no irrita els budells.
També està provat que ajuda a disminuir les inflamacions de la pròstata.
Té poques calories i manco greix, i el colesterol no puja i la silueta es manté.